ESTUDIANTS I PROFESSORAT A LES IV JORNADES “LITERATURA, TERRITORI I EDUCACIÓ”

Durant els dies 28, 29 i 30 d’abril del 2017 han tingut lloc les IV JORNADES DE LITERATURA, TERRITORI I EDUCACIÓ (LiTE) celebrades a Arenys de Munt (Barcelona) amb el lema “Paisatges de la Memòria”. Jornades que han pres el relleu a les que anteriorment es varen celebrar a València, Ontinyent i Sagunt. Les Jornades d’enguany han estat organitzades per la Universitat de Barcelona i per la Xarxa d’Innovació Geografies Literàries 3.0 (els membres de la qual pertanyen a diverses universitats dels territoris de parla catalana: UV, UB, UVIC, UIB, URV, UA i Florida Universitària).

liteiv

En aquesta edició han participat un total de 141 estudiants i 35 professors. Dels quals hi havia 9 alumnes de Florida Universitària (5 de segon i 4 de tercer curs) del Grau de Mestre/a en Educació Primària i tres professors: Elvira Asensi, Jeroni Méndez i Francesc Rodrigo, que són membres d’aquesta xarxa d’innovació educativa en l’àmbit universitari.

Al llarg de les Jornades, els nostres companys i l’alumnat han participat activament tot presentat dues comunicacions:  Jeroni i Elvira han presentat la comunicació València amb ulls de mestres: rutes literàries per a la innovació en la formació de docents. I els estudiants Jennifer Magraner, Ana Benavent, Raquel  Villalba i Jordi Rodrigo, han presentat la comunicació “PERDUTS A LA CIUTAT”: Intercanvi entre estudiants de magisteri de Florida Universitària i de la Universitat de Lleida. A més, Paco Rodrigo ha coordinat la taula “Presentacions sobre rutes literàries”.

20170428_205202

 Com veiem, un dels aspectes més destacats d’aquestes jornades ha estat la presència activa dels estudiants que, junt al professorat, assisteixen a elles, comuniquen i participen tot compartint sabers, activitats i experiències.

C-mYSTRW0AA6oMo

A  més de les conferències, comunicacions i tallers de formació en l’àmbit de la didàctica de la literatura i les ciències socials, a les Jornades s’han realitzat diverses activitats educatives i culturals, com rutes literàries per Arenys de Munt, la ruta Salvador Espriu a Arenys de Mar, un recital de poesia, una conversa-col·loqui amb l’escriptor Josep Maria Espinàs (entrevistat per Llorenç Soldevila), un maridatge de vi i literatura, la visita guiada al museu de la Fundació Palau i Fabre a Caldes d’Estrac, entre d’altres.

C-pzcFVXUAA7ik5

Més informació: Elvira Asensi (easensi@florida-uni.es), Jeroni Méndez (jmendez@florida-uni.es) i Francesc Rodrigo (frodrigo@florida-uni.es).

 

 

 

Anuncis

TEATRE, POESIA I PATRIMONI: RUTA CÍVICA PEL BARRI DEL CABANYAL

El passat dimecres, 22 de març, els estudiants de 1r i 3r curs del Grau de Mestre/a de Primària han participat en una ruta a València pel barri històric del Cabanyal-Canyamelar, organitzada des de les assignatures de Didàctica de les Ciències Socials, Desenvolupament de les habilitats comunicatives i Llengua catalana per a mestres, amb l’objectiu de fomentar la vivència de la diversitat d’espais d’aprenentatge més enllà de les aules i plantejar de manera reflexiva què pot aportar l’entorn a la formació de futurs i futures mestres quan palesem la relació del context social amb la literatura i la consciència cívica.

L’experiència va començar amb l’assistència a l’espectacle teatral Els viatgers del temps, representat per la companyia Pot de Plom al Teatre “El Musical” del Cabanyal. Una fantàstica aventura per a tots els públics, farcida de referències històriques, literàries i cinematogràfiques, que ens convida a realitzar un recorregut hilarant per la història del País Valencià, amb aparicions estel·lars com el guerrer iber de Moixent, Jaume I, Na Violant d’Hongria o Felip V. Es tracta d’una obra que ha servit per considerar el gènere teatral com a ferramenta didàctica interdisciplinària per treballar aspectes d’història, llengua i patrimoni.

vt

Després, la ruta continuà a través del Cabanyal, com a dinàmica formativa i normalitzadora del trànsit de persones per carrers i indrets emblemàtics de la zona, alguns dels quals comencen en l’actualitat a recuperar-se significativament de la marginalitat a què havien estat condemnats a causa, com és sabut, de certes polítiques urbanes del passat. El recorregut inclogué llocs com el Carrer del Rosari, l’Avinguda del Mediterrani (per on passa la sèquia d’en Gash coneguda com “del Gas”), la Plaça de la Creu del Canyamelar, el Carrer dels Pescadors, de les Granotes, la Casa dels Bous o l’antiga Llotja (que va ser hospital en temps de guerra i ara alberga un conjunt d’habitatges).

Al llarg d’aquest itinerari, els estudiants realitzaren la lectura de fragments d’obres de Manuel Vicent i Vicent Blasco Ibáñez i de poemes de Lluís Alpera, Maria Fullana, Begonya Mezquita, entre altres, que rememoren moments de la història del barri mariner i, també, la lluita dels veïns i veïnes del barri per salvar la seua identitat social i el seu patrimoni cultural (reconegut recentment per la Unió Europea).

IMG-20170322-WA0005

Més informació: Elvira Asensi (easensi@florida-uni.es), Francesc Rodrigo (frodrigo@florida-uni.es) i Jeroni Méndez (jmendez@florida-uni.es).

Projecte transdisciplinari d’art, literatura, patrimoni i pedagogia

El passat dia 13 de gener, a la jornada d’intercanvi d’experiències organitzada per la xarxa d’innovació educativa Geografies Literàries 3.0, es va presentar el projecte que, a partir de la realització d’una ruta literària i artística per la ciutat de València i l’intercanvi entre estudiants de la Universitat de Lleida i de Florida Universitària, es va dur a terme aquest curs amb l’objectiu d’oferir als estudiants una experiència acadèmica basada en la innovació docent, la vivència del patrimoni artístic i cultural i l’intercanvi d’experiències educatives a través de la diversificació dels espais d’aprenentatge; i també la reflexió per al desenvolupament professional de futurs mestres (amb un enfocament transdisciplinari des de les assignatures de Planificació de la llengua i la literatura, Didàctica de les ciències socials i Didàctica de l’educació plàstica i visual).

photo_2017-01-22_11-37-03

Aquest projecte ha constat de diferents fases:

1) Visita guiada a l’exposició antològica de l’Equip Crònica en la Fundació Bancaixa amb l’objectiu de transferir el concepte de “crònica” al món educatiu. S’hi va realitzar el Taller Crònica de Mestres amb la finalitat que els estudiants es qüestionaren l’actualitat social, política i cultural que viuen com a docents del segle XXI. A partir d’imatges d’una de les obres, els estudiants havien d’utilitzar la tècnica del pastitx per a representar i compartir la seua crònica com a futurs mestres.

imagen1

2) Realització d’una ruta historicoliterària per València (Ciutat Vella), a càrrec dels estudiants de 4t de Florida Universitària, amb l’objectiu de dissenyar activitats per explorar i vivenciar diferents espais i establir les  condicions d’aprenentatge i de reflexió pedagògica a  través del patrimoni cultural, d’una banda; i de l’altra, dissenyar tasques i programacions  basades en el Tractament Integrat de la Llengua i  Literatura (Ausiàs March, Anselm Turmeda, fragments de la Bíblia i de les Cròniques medievals i de poesia valenciana contempòrania) i del Contingut (Ciències socials).

imagen-llotja

3) En el Projecte Integrat Diversitat i recursos educatius de 2n curs es planifica una primera  visita a l’exposició Perduts en la ciutat en l’IVAM per als estudiants de Florida Universitària. Ací es planteja una reflexió individual i col·lectiva sobre com treballar el concepte de diversitat a través de l’art i la literatura. En equips, es confecciona el projecte “Ciutat diversa” per poder (de)construir el concepte de ciutat i replantejar noves formes de prendre consciència de la diversitat que ens identifica com a persones.

 

Més informació: Paco Rodrigo (frodrigo@florida-uni.es), Elvira Asensi (easensi@florida-uni.es), Loli Soto (lsoto@florida-uni.es) i Jeroni Méndez (jmendez@florida-uni.es).

 

 

Nova ruta didàctica per la ciutat de València

Enguany, a Florida Universitària, dins del grup interuniversitari d’innovació docent Geografies Literàries 3.0, s’ha realitzat una nova edició de la proposta formativa de ruta literària, històrica i patrimonial per la ciutat de València en el marc de les assignatures de 4t curs Planificació de la llengua i la literatura i Didàctica de les Ciències Socials. L’alumnat dels Graus de Mestre en Educació Infantil i Primària hi ha participat creant propostes didàctiques i de reflexió-acció educativa al llarg d’aquest recorregut per alguns dels espais, museus i edificis històrics més emblemàtics del cap i casal: l’Estació del Nord, la Plaça de la Verge, el museu arqueològic de l’Almoina, la porta de la Valldigna, la Llotja dels Mercaders, o les Torres de Quart han sigut algunes de les parades d’aquest recorregut que planteja la diversificació d’espais d’aprenentatge, amb un enfocament comunicatiu, i la vivència de la relació entre el fet literari i l’entorn social i cultural.

A continuació, us deixem un parell  de reflexions dels estudiants sobre aquesta experiència:

Cada dia passem milers de persones pel centre de València. Les mirades es focalitzen als semàfors i en l’esquena de la gent que tenim davant, però mai ens parem a gaudir del nostre entorn. Carrers, edificis, monuments i places ens envolten i conviden a obrir la mirada educativa cap a la nostra estimada ciutat. Disposem d’una gran varietat d’espais públics per aprendre la història de València així com les vivències dels nostres avantpassats. La ciutat està plena de rastres i rostres, però també de petjades.

La Ruta Històric-literària ens condueix pels carrers de la València dels segles passats per contemplar des d’altra perspectiva el nostre patrimoni. La riquesa cultural ens sorprèn quasi a cada pas que donem, trobant petjades de tot tipus. Observem, reflexionem i compartim experiències als peus de l’Estació del Nord i l’Ajuntament. Passegem dintre del Mercat Central i els diferents olors s’endinsen al nostre interior. Recorrem el carrer de Cavallers i acabem dalt de les Torres de Quart per contemplar la bellesa de la nostra ciutat.

Tots i totes hem investigat, hem imaginat, hem recitat i hem expressat emocions d’admiració i orgull pel nostre patrimoni gràcies a l’itinerari. Considere aquesta experiència com indescriptible i, com que les persones necessiten més que mai viure allò que vam sentir en cadascun dels espais, som nosaltres qui convidarem a obrir la mirada educativa a les següents generacions de valencians i valencianes deixant la nostra petjada en cadascun d’ells/es.

Aroa San Joaquín Deusa

En una de les parades de la ruta, concretament en el carrer cavallers, s’ha plantejat com a activitat la creació d’escuts que representen l’ensenyament i que actuen com a símbol d’identificació i defensa cap a la professió docent (constantment “atacada” pels canvis administratius i legislatius) i cap a la infància. El poder relacionar el pas del temps i dels elements nobles traslladat a l’àmbit educatiu ens ha proporcionat l’experiència de reflexionar sobre aquells aspectes que han de ser identificatius i allò que ens uneix com a gremi de mestres. Partint d’una educació emocional que contempla el joc com a element educatiu i fent especial incidència en la necessitat de mantenir les orelles verdes pròpies de la infància que representen el punt de vista de la infància i la importància de saber escoltar.
Durant la ruta també hem pogut descobrir llocs que no coneixíem, aprendre i sobretot reflexionar entorn de la necessitat de canviar la mirada i les metodologies de treball per a generar un canvi educatiu que garantisca aprenentatges en contextos significatius que aconseguisquen deixar petjada en totes les persones. Petjades que seguisquen presents, resistint el pas del temps, petjades que representen la base dels coneixements. Coneixements adquirits gràcies al treball cooperatiu i l’educació en valors. O el que és el mateix, aprenentatges transdisciplinars que a través de connexions rizomàtiques es complementen i modifiquen per a aconseguir alguna cosa gran. Representant amb açò el món líquid en el qual vivim i al que hem d’adaptar-nos si volem ser mestres realment competents perquè està en constant canvi. Un altre dels aprenentatges extret de la ruta ha sigut, en la línia de la transdisciplinarietat, la capacitat per raonar i relacionar continguts que engloben aprenentatges derivats de diferents assignatures pertanyents al grau de mestre/a en Educació Infantil, com per exemple, la llengua i la literatura, l’art, les ciències socials o l’ús de les TIC.
En general la ruta històric-literària ha aconseguit sorprendre’m, podent enriquir les meues experiències personals gràcies als espais de reflexió compartits que s’han generat i en els quals l’alumnat ha fet aportacions realment interessants i útils en les que totes les persones ens hem pogut veure reflectides com a part de la història i com a responsables dels processos de canvi educatiu.

Rosa Montero Carbonell

photo_2016-11-16_08-04-48

Més informació: Francesc Rodrigo (frodrigo@florida-uni.es), Jeroni Méndez (jmendez@florida-uni.es), Elvira Asensi (easensi@florida-uni.es).

Educació, democràcia i patrimoni

Dimecres passat dia 19, les alumnes de 4t de Grau de magisteri de Florida Universitària, – acompanyades pel professorat de l’assignatura Didàctica de les Ciències Socials: aspectes bàsics i aspectes aplicats,-  van engegar un itinerari didàctic per la ciutat de València dirigit a l’alumnat de l’etapa d’ensenyament Primari. Per això van programar diverses activitats que elles mateixes  realitzaren en alguns dels monuments i espais que formen part del nostre patrimoni històric-artístic:  l’Estació del Nord, el Mercat Central, La Llotja, el museu de L’Almoina i la Catedral.

vicen

Així, durant uns minuts aquests emblemàtics monuments i espais es van convertir en virtuals aules d’ensenyament primari i el procés d’ aprenentatge s’interrelacionava estretament amb l’entorn,  en un intent per aconseguir  aprenentatges realment significatius.

En aquest sentit, el nostre alumnat del Grau de mestre/a d’educació infantil i Grau de mestre/a d’educació primària reprenia algunes de les pràctiques didàctiques i pedagògiques de les quals  som hereves, de  mestres que ens van deixar el seu llegat sobre la importància de sortir a l’entorn i de relacionar-nos amb ell i en ell per poder descobrir, motivar  i educar a les nostre xiquetes i xiquets en la importància de la diversitat cultural de la nostra  història  i del nostre  patrimoni.  En definitiva en la necessitat d’implementar pràctiques de ciutadania democràtica en l’alumnat des de la infància.

Més informació: Vicenta Verdugo Martí, vverdugo@florida-uni.es

L’ALUMNAT DE 3r DEL GRAU D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA REP LA VISITA DE LA DELEGADA DE LA UNRWA EN LA COMUNITAT VALENCIANA I DE GASSHAN, REFUGIAT PALESTÍ

El passat dilluns 7 de març la delegada de la UNRWA en la Comunitat Valenciana, Lourdes Casanova, i  Gasshan, un refugiat palestí estudiant de doctorat de Farmàcia a la Universitat de València van realitzar un taller de “Cultura de la pau i educació per al desenvolupament a l’aula” a l’alumnat de 3r del Grau d’Educació Primària. La xerrada s’inscriu en l’assignatura de Didàctica de les Ciències Socials: aspectes bàsics, que imparteix la professora Elvira Asensi.

L’objectiu d’aquest taller era d’una banda sensibilitzar l’alumnat de la situació en què viuen els més de 5 milions de refugiats i refugiades de Palestina, registrats a les cinc àrees d’operacions de la UNRWA: Jordània, Líban, Síria, Cisjordània i la franja de Gaza. Per aquest motiu van explicar quina era la missió fundacional de l’Agència dels Refugiats Palestins de l’ONU (UNRWA) i quina és hores d’ara la tasca humanitària que desenvolupa en un conflicte que no acaba.

visita

Lourdes Casanova amb la classe de 3r B d’Educació Primària

 

D’altra banda, com que el taller anava adreçat a futurs i futures mestres de Primària, es va fer incidència en la importància de l’educació de la cultura de la pau a l’aula i es va animar a tots/es a convertir-se en “promotors dels Drets Humans”. És per això que Lourdes Casanova citava Paulo Freire: “conèixer per actuar, actuar per a transformar”.

Gasshan, com a refugiat palestí, va contar la quotidianitat al poble de Cisjordània d’on procedeix la seua família. Mitjançant la seua història de vida ens vam poder endinsar en una dura realitat desconeguda per nosaltres. Això no obstant, ens vam poder adonar de la importància que els palestins li donen a l’educació per tal de no perdre una identitat i unes arrels culturals sovint menystingudes.

visita1

Lourdes Casanova, Gassahn i la professora de Didàctica de les Ciències Socials, Elvira Asensi

En definitiva, una jornada on es va treballar el pensament crític i ètic que s’ha de promoure des de les Ciències Socials. La invitació a ser promotors i promotores de Drets Humans als i les futures mestres està feta.

visita2

Lourdes Casanova amb la classe de 3r A d’Educació Primària

 

VISITA AL IVAM AMB L’ALUMNAT DE 3r DEL GRAU D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA

El passat 5 de febrer, l’alumnat de tercer curs del Grau d’Educació Primària, va assistir a l’IVAM per tal de vore l’exposició Radical Geographics de Rogelio López Cuenca que s’exhibia a la Sala 6 del museu. En el marc de l’assignatura de Didàctica de les Ciències Socials: aspectes bàsics i acompanyats per la professora Elvira Asensi, l’alumnat va poder observar tot un recull de diferents cartografies que mostren la ciutat des dels llocs invisibles, des dels no-llocs, des d’aquella perspectiva incòmoda a la qual no estem acostumats/ades.

ivam

Les cartografies de Roma, Lima, Mataró, Màlaga… i també de València, conformen una mena de constel·lació artística que desafia la mirada a la ciutat per part dels poders. Combinant geografia, art i història, l’alumnat ha pogut comprovar com els mapes són potents ferramentes per construir realitat, com són constructes que cal contextualitzar i com la transdisciplinarietat ens pot ajudar a veure l’entorn des d’una perspectiva més crítica i enriquidora.

ivam1

Igualment, el nostre alumnat ha pogut visitar el taller didàctic de què disposa l’IVAM per tal de mostrar el museu a les escoles, en una mena de retroalimentació institucions – escola – universitat que cal continuar treballant en benefici dels mestres i les mestres en formació.

En paraules de l’alumnat, veure l’exposició els va proporcionar una nova manera de “llegir” mapes poc habituals i que no solen aparèixer als llibre de text, una nova manera d’apropar-se a les ciutats de manera crítica i ressaltant els llocs “invisibles”, els no-llocs que totes tenen i que en un pamflet turístic no es fan visibles. Igualment, animen a l’IVAM a que estretisca les relacions amb l’àmbit universitari ja que es poden obrir vies de comunicació molt profitoses per a tots.

Més informació: Elvira Asensi, easensi@florida-uni.es

Diversitat d’espais d’aprenentatge i Geografies literàries

L’alumnat de 4t curs dels graus d’Educació Primària i Educació Infantil ha sigut protagonista d’una ruta didàctica pel centre històric de la ciutat de València abans de Nadal, amb l’objectiu d’experimentar i aprofitar la diversitat dels espais d’aprenentatge i la vinculació entre el context historicosocial i el nostre patrimoni cultural i literari. La ruta consistia en una sèrie de visites a edificis i indrets emblemàtics de la ciutat, com ara les Torres de Quart, la Llojta de la seda, la Catedral o l’Estació del Nord, entre altres; on l’alumnat posava en escena una de les activitats programades per equips, pensades d’acord amb un marc formatiu competencial i de preparació professional.

Aquesta experiència d’aprenentatge, que des de fa dos cursos organitzem des de les assignatures de Planificació de la llengua i la literatura i Didàctica de les Ciències Socials, ha estat presentada en el XVI Congrés Internacional de la Societat Espanyola de Didàctica de la Llengua i la Literatura, celebrat el passat mes de desembre a la Universitat d’Alacant.

Com a resultat d’aquesta participació, Florida Universitària ha presentat també aquesta ruta didàctica en el “I Seminari d’intercanvi d’experiències educatives sobre geografies literàries”, celebrat el passat 8 de gener a València; i ha sigut convidada a formar part de la Xarxa Interuniversitària d’innovació Geografies Literàries 3.0, la qual arreplega docents de diferents universitats i centres educatius que han realitzat i tenen actualment en marxa experiències d’aprenentatge que vinculen l’entorn geogràfic i social amb l’educació literària.

 

Més informació: Francesc Rodrigo (frodrigo@florida-uni.es), Elvira Asensi (easensi@florida-uni.es), Jeroni Méndez (jmendez@florida-uni.es).

 

 

VISITA AL MUSEO DE ETNOLOGÍA DE VALENCIA

El miércoles 24 de septiembre, el alumnado de simultaneidad que cursa en la actualidad 4º de Grado de Educación Infantil, realizó una visita al Museo de Etnología de Valencia en el marco de la asignatura de Taller Multidisciplinar del área: Conocimiento del entorno natural, social y cultural. El objetivo de la visita era utilizar los recursos de que dispone el museo para realizar actividades de enseñanza-aprendizaje de la citada área del currículum de Educación Infantil.

Siguiendo a Roser Calaf que entiende la educación artística como vehículo a través del cual capacitar al alumnado a enseñar y utilizar estrategias de aprendizaje, el alumnado investigó los diferentes objetos existentes en el museo y realizó actividades adecuadas a la etapa de segundo ciclo de la Educación Infantil. Proporcionar al alumnado de EDI de Florida una nueva mirada sobre nuestro entorno para que sean capaces de utilizarlo como espacio de enseñanza-aprendizaje, sigue siendo el objetivo de la asignatura de Taller Multidisciplinar.

Pregunta a:  Elvira Asensi easensi@florida-uni.es

ETNO

LA CIUTAT COM A AULA D’APRENENTATGE

Els passats 6 i 7 de novembre, els tres grups del quart curs del Grau de mestre/a en Educació Primària van realitzar una eixida didàctica per la ciutat de València. L’activitat, emmarcada en l’assignatura de “Didàctica de les Ciències Socials: aspectes aplicats” que imparteix la professora Elvira Asensi, consistia a elaborar un itinerari didàctic per un espai conegut com és València. Dividits per grups, cadascun havia realitzat una parada en un lloc de la ciutat i havia realitzat diferents activitats en ell.

Imatge

 

L’objectiu de les distintes parades no era tant conèixer la ciutat des d’un punt de vista històrico-artístic, sinó emprar-la com a espai d’aprenentatge, com a lloc a partir del qual treballar les diferents competències que marca la legislació per a l’etapa de Primària. Així, la Llotja es va convertir en una improvisada subhasta de peix o en un mercat on comprar teles de seda. A la Biblioteca de l’Hospital es feren activitats de recerca bibliogràfica. El Mercat Central ens aprofità per tractar la gastronomia i parlar de la importància d’una alimentació sana. El carrer de Cavallers, el portal de Valldigna o les torres de Quart van ser l’escenari d’un temps passat, i l’estació del Nord es va convertir en una estació de fantasia i en un lloc ple de tresors que calia descobrir al pas. Igualment l’Ajuntament de València, així com el Palau de la Generalitat foren utilitzats com a marc per parlar dels mecanismes de representació amb què compta la ciutadania.

Imatge

Cal que destaquem la visita a les exposicions del MUVIM i de l’Almoina a partir de les quals es tractaren els prejudicis, la identitat pròpia i les cultures del passat. Igualment hem d’indicar l’activitat realitzada al refugi de la Guerra Civil que es troba l’IES Lluís Vives, on l’alumnat ens parlà de convivència i pau, i de la por i misèria de les guerres. Podem mencionar també l’experiència al Micalet de la Seu, on un grup d’alumnes va contactar amb un mestre campaner que ens mostrà com sonen les campanes i la seua importància en altres èpoques com a reguladores de la vida civil i religiosa de València.

Tota una experiència didàctica que l’alumnat valorà molt positivament i que, des del professorat, confiem que utilitzar la ciutat com a espai d’aprenentatge els puga ser profitós per al seu futur com a docents.   

Imatge

 

Per a més informació pregunteu a:

Elvira Asensi Silvestre

easensi@florida-uni.es