TEATRE, POESIA I PATRIMONI: RUTA CÍVICA PEL BARRI DEL CABANYAL

El passat dimecres, 22 de març, els estudiants de 1r i 3r curs del Grau de Mestre/a de Primària han participat en una ruta a València pel barri històric del Cabanyal-Canyamelar, organitzada des de les assignatures de Didàctica de les Ciències Socials, Desenvolupament de les habilitats comunicatives i Llengua catalana per a mestres, amb l’objectiu de fomentar la vivència de la diversitat d’espais d’aprenentatge més enllà de les aules i plantejar de manera reflexiva què pot aportar l’entorn a la formació de futurs i futures mestres quan palesem la relació del context social amb la literatura i la consciència cívica.

L’experiència va començar amb l’assistència a l’espectacle teatral Els viatgers del temps, representat per la companyia Pot de Plom al Teatre “El Musical” del Cabanyal. Una fantàstica aventura per a tots els públics, farcida de referències històriques, literàries i cinematogràfiques, que ens convida a realitzar un recorregut hilarant per la història del País Valencià, amb aparicions estel·lars com el guerrer iber de Moixent, Jaume I, Na Violant d’Hongria o Felip V. Es tracta d’una obra que ha servit per considerar el gènere teatral com a ferramenta didàctica interdisciplinària per treballar aspectes d’història, llengua i patrimoni.

vt

Després, la ruta continuà a través del Cabanyal, com a dinàmica formativa i normalitzadora del trànsit de persones per carrers i indrets emblemàtics de la zona, alguns dels quals comencen en l’actualitat a recuperar-se significativament de la marginalitat a què havien estat condemnats a causa, com és sabut, de certes polítiques urbanes del passat. El recorregut inclogué llocs com el Carrer del Rosari, l’Avinguda del Mediterrani (per on passa la sèquia d’en Gash coneguda com “del Gas”), la Plaça de la Creu del Canyamelar, el Carrer dels Pescadors, de les Granotes, la Casa dels Bous o l’antiga Llotja (que va ser hospital en temps de guerra i ara alberga un conjunt d’habitatges).

Al llarg d’aquest itinerari, els estudiants realitzaren la lectura de fragments d’obres de Manuel Vicent i Vicent Blasco Ibáñez i de poemes de Lluís Alpera, Maria Fullana, Begonya Mezquita, entre altres, que rememoren moments de la història del barri mariner i, també, la lluita dels veïns i veïnes del barri per salvar la seua identitat social i el seu patrimoni cultural (reconegut recentment per la Unió Europea).

IMG-20170322-WA0005

Més informació: Elvira Asensi (easensi@florida-uni.es), Francesc Rodrigo (frodrigo@florida-uni.es) i Jeroni Méndez (jmendez@florida-uni.es).

Viatge d’estudi a les Midlands

La setmana del 27 de febrer al 5 de març l’alumnat d’Educació Primària, acompanyat pel professor  Abraham Cerveró i el professor local Gerry Bailey, ha dut a terme el 3r viatge d’estudis a diverses escoles de la zona de les Midlands angleses. Durant les mateixes, l’alumnat ha pogut intercanviar impressions amb el professorat local, assistir a classes de totes dues etapes i intercanviar impressions i informació sobre la didàctica de les llengües estrangeres.  A més a més, també han conegut Stratford-upon-Avon, el lloc de naixement de William Shakespeare i el castell de Warwick. Finalment, el grup ha passat el cap de setmana a Londres on han dut a terme una xicotetat gymkhana i han gaudit de temps lliure per visitar els llocs que han desitjat d’aquest ciutat.

Loventry in the air✈❤ 20170301_145656 (1)

VISITEM L’ESCOLA LA MASIA

Assignatura: Observació i  innovació a l’aula d’educació infantil

“És una escola que meravella a qui la visita”- aquesta va ser la impressió de l’alumnat de 2n curs de Grau d’Educació Infantil a Florida Universitària el dimarts 14 de març quan vàrem visitar Escola La Masia (Museros), una cooperativa d’ensenyament que ja porta més de 40 anys fent escola.

Algunes d’aquestes qüestions que com a futurs i futures mestres ens meravellen, són, per exemple, la distribució del centre -el menjador està al centre de l’escola i fa servir de sala de debat de l’alumnat-, o la participació activa de l’alumnat en les decisions del centre – tot l’alumnat, des d’infantil fins a secundària té veu i vot decideix, entre altres coses, quines millores es poden fer al centre, quina és la temàtica que volen treballar per a la seua festa de la primavera, quin serà el projecte transversal –del qual participa tota l’escola-, etc.

Ens meravella també l’experiència que té l’equip de mestres desenvolupant el treball per projectes, que fa que partir dels interessos dels infants, escoltar-los i portar la vida mateixa dins de l’escola semble molt senzill, així com també ens meravella el grau d’implicació per part de tota la comunitat educativa, que desenvolupa la seua feina organitzada en comissions de treball per tal de fer possible aquest somni que famílies, mestres, alumnat i resta de persones que formen part d’aquest projecte tenen en comú.

Sens dubte una de les experiències d’èxit educatiu que vàrem tindre la sort de poder veure en primera persona va ser l’agermanament entre xiquets i xiquetes petits i grans. Aquesta iniciativa fomenta la responsabilitat dels més majors els ajuda a assolir els aprenentatges, així com també contribueix a construir un ambient de relacions positives en què tots i totes es coneixen, s’estimen i cuiden dels altres.

Hi ha un fum de xicotets detalls que parlen d’aquesta escola quan camines pels seus espais -recursos triats amb tanta estima, obres d’art que mostren l’esforç diari de tantes persones xicotetes i grans, moviment constant per tot arreu però en un ambient de silenci, de treball i de respecte, mirades de complicitat als passadissos, raconets com “El pati de les pedretes” on es juga, on es conten contes, on es pot eixir i entrar amb total llibertat… on té lloc la vida-. Detalls que meravellen i han fet d’aquesta visita una experiència inoblidable.

Gràcies de part de tot el grup a l’equip d’Escola Masia per rebem-nos i, en especial, a Anna Chaler i  Gemma Garcia per la vostra acollida i el vostre tracte tan familiar. Esperem tornar prompte.

MASIA

Més informació: Andrea Pons (apons@florida-uni.es)

Tallers de Gestió de la Informació per a l’alumnat d’educació

El CRAI (Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació) de Florida Universitària ha realitzat durant aquest trimestre, una sèrie de tallers de Gestió de la informació adreçats a alumnat de diferents titolacions de Cicles formatius i Graus universitaris.

Concretament s’han realitzat els tallers amb:

Als tallers es treballen les competències informacionals e informàtiques (CI2), un conjunt de capacitats que permet a les persones a: reconèixer que necessiten informació, buscar-la, avaluar-la, gestionar-la, i comunicar-la de forma adequada.

Els tallers es plantegen de forma eminentment pràctica i aplicada.

Mitjançant  el plantejament d’un problema proposat a l’alumnat, normalment al Projecte Integrat, però també en altres contextos, l’alumnat s’enfronta a una recerca d’informació complexa que ha de saber gestionar correctament per tal de resoldre el problema inicial.

Als tallers l’alumnat treballa aspectes com ara l’ètica a la recerca, les fonts d’informació especialitzades, els recursos educatius en obert, principals estratègies d’anàlisi sobre la fiabilitat de les fonts, els gestors bibliogràfics, etc.

Els tallers realitzats adreçats a alumnat d’Educació han estat plantejats com a punt de partida dels Projectes Integrats que estaven realitzant en eixe moment. En un cas, el problema plantejat era “Resoldre un problema real en un aula de Primària”, en l’altre, plantejar un “Servei de Promoció personal amb entrenament personalitzat i activitats d’oci”.  Als tallers l’alumnat ha treballat amb fonts especialitzades en educació física, ha utilitzat les principals bases de dades en accés obert, així com les bases de dades bibliogràfiques de la Biblioteca de Florida Universitaria i del Servei de Biblioteques de la UV.

Amb aquests tallers formatius el CRAI dona suport al professorat i a l’alumnat mostrant-los la importància d’una adequada gestió de la informació en totes les seues fases, per aconseguir una part important de l’èxit en qualsevol recerca. El fet de realitzar els tallers combinant la part teórica amb la part més pràctica, els apropa a l’ús eficça de ferramentes informàtiques i informacionals com bases de dades, gestors bibliogràfics, etc.

“BOWIE RULES”: Jugando con los límites corporales

Máster Universitario en Profesor/a de Educación Secundaria. Aprendizaje y enseñanza de la Educación física.

bw

De los zapatos a las gafas, de las vacunas a las válvulas cardíacas, siempre hemos estado ciborgs. Podemos aumentar nuestras capacidades innatas gracias a tecnologías que amplían el alcance de nuestras acciones, nuestras facultades y la duración de nuestra existencia. Los humanos sentimos interés por la forma y la función del cuerpo y hemos puesto a prueba y aplicado nuevos métodos que refuerzan nuestra capacidad inherente de actuación en el mundo.

(+ HUMANS: Capacitats augmentades, CCCB, Barcelona)

En el año 2015 tuve la suerte de visitar con unos amigos la exposición +HUMANS en el CCCB de Barcelona. La exposición tenía la finalidad de hacernos cuestiones sobre los límites que tenemos como seres humanos: límites del cuerpo, límites de la especie, limites de lo que es social y éticamente aceptable. Por una parte, salí de allí con una sensación extraña en el cuerpo, de repente era consciente de cómo la tecnología estaba cambiando nuestra concepción de ser humanos. Por otra parte, salí con la motivación de querer incorporar la idea de límites corporales en las clases de educación física.

Después de la exposición en Barcelona leí sobre el tema de los límites corporales. Entendí que conocer nuestros límites es una oportunidad para saber qué puede hacer nuestro cuerpo. Conocer los límites de nuestro cuerpo nos permite comprenderlo e interrumpir nuestra noción del que significa ser humanos (Abrahamsson y Simpson, 2011). Del mismo modo, si no conocemos nuestros límites no podemos saber lo que un cuerpo puede hacer, y por lo tanto tampoco sabemos qué nuevos espacios se podrían generar cuando los cuerpos se mueven, y cómo, a su vez, los cuerpos se podrían mover por estos espacio-tiempos (McCormack, 2013).

Pero de todas las lecturas, fueron estas palabras de Foucault (1997) las que me retaron a hacer la sesión que expongo hoy: “analizar los límites que se nos imponen como un experimento con la posibilidad de ir más allá de estos.”

¿Cómo podemos ir más allá de nuestros límites? ¿Cómo puedo aplicarlo en la Educación Física? 

Para experimentar más allá de nuestros limites decido partir del concepto de kinesfera. *La kinesfera representa el espacio que la persona puede alcanzar con las extremidades extendidas, sin desplazarse. La kinesfera es comprendida como un contenedor esférico imaginario que rodea a cada individuo, teniendo como límites el radio de acción normal generado por las extremidades de un cuerpo inmóvil. Consecuentemente, ésta es única en cada persona y puede fusionarse con la de alguien más iniciando una interacción de espacios.

Dentro de este mismo contenedor imaginario, existirá otra figura llamada icosaedro y dotará de características específicas. En el poliedro coexisten tres direcciones principales:

  • Vertical (vectores arriba-abajo {generarán la sensación del equilibrio).
  • Anteroposterior (vectores delante-detrás generarán la sensación de avance y retroceso).
  • Transversal (vectores izquierda-derecha generarán la sensación de simetría y literalidad).

Por la intersección de estas tres direcciones generarán tres planos:

  • Frontal o Coronal (divide al cuerpo en atrás y delante).
  • Sagital (divide al cuerpo en izquierda y derecha).
  • Transversal (divide el cuerpo en superior e inferior).

bw1

Partiendo de esta teoría y de la exposición de +HUMANS, decido alterar los límites de nuestra propia kinesfera. Para ello decido invitar a los estudiantes a jugar a crear “prótesis a medida” para prolongar partes de su cuerpo y, consecuentemente sus límites. ¿Qué entendemos como prótesis en la actualidad?

(…) Desde una perspectiva contemporánea, las alas de Dédalo son también la prótesis definitiva, un dispositivo que no se reduce a sustituir una extremidad ausente sino que perfecciona el cuerpo humano dándole capacidades que no tiene. A +HUMANOS se presenta todo un abanico de prótesis. (…) Hay también una muestra de ortopedia de The Alternative Limb Project. Esta interesante iniciativa crea prótesis de estética muy cuidada. En vez de imitar una parte del cuerpo humano, las prótesis alternativas son piezas escultóricas personalizadas, experimentos sobre la forma y la función que van más allá del aspecto y las capacidades del cuerpo. Además, Aimee Mullins ha cedido el CCCB una de las piernas ortopédicas que usó a Atlanta a los Juegos Olímpicos de 1996. Mullins promueve activamente un cambio en la percepción de las personas con capacidades diferentes, y su esperanza es que en el futuro, la individualidad y las diferencias de las personas sean más aceptadas por la sociedad. No existe la normalidad, y estos proyectos sirven de inspiración para aceptar las diversas y múltiples maneras de ser. (Traducido de +HUMANS, CCCB, p.17-18).

Para realizar las “prótesis” partiremos de materiales y objetos cuotidianos como pueden ser medias, cartones, globos, papeles, plásticos y cinta adhesiva. Con ella vamos a acoplar nuestras “prótesis a medida” a nuestro cuerpo.

bw2

Antes de empezar con las transformaciones, se pasaron diversas imágenes basadas en el concepto de “body architect” para que viesen algunas de las posibilidades de prótesis-disfraz que dan los materiales.

bw3

Entre estas imágenes había alguna fotografía de David Bowie. Con ello les invité a inspirarse con las reglas de Bowie “BOWIE RULES”: ser camaleónicos, rebeldes, transgresores, inconformistas, polémicos, innovadores, sensibles…

Con música de Bowie de fondo, los estudiantes empiezan sus transformaciones. Estos fueron los resultados:

bw6

Y ahora os podéis preguntar: estos se lo están pasando muy bien, pero y esto, ¿para qué?. Para trabajar el concepto de inclusión y cambiar la concepción sobre las personas con capacidades diversas, para poder negar la existencia del concepto de normalidad.

Para ello, a partir de las transformaciones de los estudiantes les pregunto: Y ahora, ¿cuáles son vuestros límites corporales? ¿Cuáles son vuestras capacidades? ¿Qué os hace especiales y únicos? Cada estudiante con sus nuevas “prótesis” habían incorporado nuevas capacidades en su cuerpo. A partir de aquí, les invité a formar grupos para que planteasen una actividad para trabajar los bloques 2, 4 y 5 del currículum de Secundaria. La única condición era que las actividades y ejercicios tenían que respetar, realzar y potenciar las capacidades de cada uno. En el fondo, les estaba pidiendo lo que cualquier maestro debería hacer en sus aulas: promover una educación inclusiva, donde todo alumno, sin excepción, pueda aprender.

Se formaron tres grupos. El primer y segundo grupo propuso un cuento motor para dar respuesta a contenidos del bloque 4 (Expresión corporal y comunicación) y del bloque 5 (actividades transversales).

bw7

El tercer grupo trabajó el bloque 2 (Juegos y deportes) y adaptó el juego de los 10 pases utilizando diversas partes del cuerpo.

bw9

De esta sesión aprendemos como aumentar los límites de nuestro cuerpo a través de las prótesis es una oportunidad para jugar y aprender. El movimiento y el juego son una excusa para reflexionar sobre la educación inclusiva desde la Educación Física, así como las metodologías y procesos de evaluación que actualmente predominan en las prácticas educativas. Por otra parte, nos invita a reaccionar de forma distinta cuando escuchamos la palabra “incapacidad” o “normalidad”. Donde la mayoría de gente ve incapacidades, nosotros vemos nuevas posibilidades de movimiento.

Més informació: Irene López (irlopez@florida-uni.es).

 

 

Florida Universitària acoge la I Cumbre de Innovación Educativa

200 profesores y profesionales del sector de toda España se reúnen por primera vez para debatir sobre nuevos métodos de enseñanza en las aulas

Florida Universitària acogerá mañana el I Encuentro de Centros Innovadores de la Comunitat Valenciana y Murcia. Un foro que reunirá a más de 200 profesiones y profesionales del sector de toda España para debatir sobre nuevos modelos de enseñanza basados en la innovación. Durante la jornada se dará respuesta a preguntas como por qué innovar, cómo se puede lograr en los centros y qué papel debe jugar la administración educativa en este aspecto.

Este primer encuentro, que se inscribe en el marco del proyecto de investigación de “centros innovadores” del Grupo DIM-EDU, se ha organizado en colaboración con la Fundación Trilema. Su principal objetivo es el intercambio de conocimientos y experiencias entre los centros que ya están innovando para mejorar e implementar las actuaciones que se están realizando. Otra de las finalidades es proporcionar nuevas herramientas de orientación y ejemplos de éxito para los centros que están iniciándose en el proceso de innovación educativa.

Entre los ponentes, destacan Carmen Pellicer, presidenta de la Fundación Trilema, Pere Marquès, director de la red de educadores DIM-EDU, Mercè Durà, directora del Servicio de Innovación y Calidad de la Generalitat Valenciana y Francisco Javier Soto, director general de Innovación Educativa y Atención a la Diversidad de la Consejería de Educación de Murcia. También participarán empresas del sector y editoriales, como Anaya, Casio, Novedades AV+D, Click edu, iteNlearning, Aula Planeta, Edebé, Colex Uniformes S.L. y Cosues.

El papel de la integración de las TICs y la actualización metodológica en los procesos de innovación de los centros, los instrumentos que se utilizan, el papel del profesorado y las familias, las principales dificultades que encuentran los centros cuando quieren innovar y las soluciones que hay que aplicar son algunas de las claves que se resolverán durante la jornada.

Los expertos también debatirán sobre planificación y gestión de procesos de innovación en centros de 3 a 5 años, el modelo de innovación educativa Rubic o la formación y apoyo para profesores y la colaboración con las familias y el impacto de mejora que están constatando en los resultados.

http://dimglobal.ning.com/profiles/blogs/i-encuentro-de-centros-innovadores-en-la-comunidad-valenciana-y-m

 

Premis Extraordinaris Curs 2015-16

En el Consell de Govern de la UV del dia 22 de desembre de 2016 (ACGUV 334/2016), es va acordar concedir premi extraordinari de grau, en les titulacions del centre adscrit Florida Universitària, corresponent al curs acadèmic 2015/2016, a les graduades i els graduats següents:

Grau en Mestre d’Educació Infantil:  Yasmín Moya López  i Débora Ruiz Gómez.

Grau en Mestre d’Educació Primària: Francisco  J. González Játiva i Alberto Leal Picazo.

Des de l’equip de direcció i de professorat de la Unitat d’Educació, volem felicitar als quatre estudiants guardonats amb aquest premi extraordinari que suposa un reconeixement  a l’esforç i dedicació que han tingut a l’hora de cursar els seus respectius graus. Volem però, fer partícips als premiats i per això recollim, a mode de simfonia de veus, les seues impressions després de rebre el premi. En definitiva, les veus composen diferents impressions sobre el seu pas pels graus d’Educació de Florida Universitària.

Per a Débora Ruiz (Grau en Mestra d’Educació Infantil) aquest ha estat un guardó que reconeix el treball realitzat al llarg del Grau i així ha fet balanç:

“[…] me gustaría dar las gracias a todas y cada una de las personas que han formado parte de una de las etapas más importantes de mi vida, mis amigos/as, familia, profesores/as, etc. En definitiva, quienes han hecho posible que cumpla mi sueño. Siempre había deseado ser maestra y por fin puedo decir: lo he logrado.

Por otro lado, me gustaría reconocer la labor educativa de Florida Universitària pues si algo he de decir, es que el premio ha sido posible gracias a los grandes profesionales que me han acompañado durante el grado, por su vocación, su compromiso, ayuda y cercanía. Sin duda, unos y unas grandes referentes. Además, cabe destacar el plan formativo del Grado de Maestro/a en Educación Infantil, pues a través de este y de la metodología empleada, basada en la práctica y en el contacto con la realidad, he podido desarrollar competencias que me han servido, no solo para crecer profesionalmente, sino también como persona. “

De la mateixa manera s’expressa Yasmín Moya (Grau en Mestra d’Educació Infantil) que ens envia la seua valoració des d’Itàlia on es troba d’Erasmus:

“[…] Es como si por un momento hubiese visto recompensado mi esfuerzo, trabajo, ilusión y ganas (todo a partes iguales, por supuesto). Mentiría si no dijese que en estos casi cinco años ha habido días de trabajo contra reloj, peleas con las horas para entregar ese informe final de PI a tiempo, grandes dosis de estudio y estrés, hojas de agenda a rebosar de tareas,  y temporadas donde “La Flo” se ha debatido entre mi primera o segunda casa.  Sin embargo, todo esto se olvida y al final lo único que se recuerda es lo bueno. Y de esto, hay tantas y tantas cosas que nombrar que podría hacer una lista infinita. Por ello, creo que el mérito de este premio no es solo mío, sino también de mi Universidad en su conjunto, y particularmente de todos/as y cada uno/a de mis profesores/as y demás profesionales que tanto me han enseñado en estos años.”

Ambdues valoren la metodología d’aprenentatge on s’aprèn fent i del Projecte Integrat. Com diu yasmín:

“Y si hablo de Florida, no puedo olvidarme del famoso Proyecto Integrado. Gracias a él, he aprendido lo que realmente significa trabajar en equipo; que no en grupo, y esto me ha enseñado a respetar otros puntos de vista, a reconocer mis debilidades y trabajarlas, y a “exprimir” mis fortalezas. […] su trabajo por proyectos me ha enseñado a trabajar de forma global, interdisciplinar, y por competencias, entre otras muchas cosas. Aspectos que sin duda me serán muy útiles en mi futuro profesional.”

Pel que fa als guardonats del Grau en Mestre d’Educació Primària, Francisco Javier i Alberto, fan un repàs de la seua arribada a Florida Universitària i tornen a assenyalar el Projecte Integrat com “el corazón del plan de estudios de Florida”, en paraules de Francisco J. González (Grau en Mestre d’Educació Primària) que reproduïm:

“Como todos y todas, imagino, al inicio de mis estudios universitarios en Florida Universitària, más concretamente en Grado en Maestro/a en Educación Primaria, reconozco que sentí cierto vértigo: estudios superiores, centro nuevo, gente con la que conviviría día a día durante años, etc. Vértigo que, poco a poco, fue disipándose para dar paso a vivencias que me han otorgado gran satisfacción a lo largo de estos últimos cuatro años. Sesión tras sesión, jornada tras jornada, pude comprobar cómo la metodología totalmente activa del centro nos permitía ir creciendo como profesionales competentes y, lo que es más importante, como personas.

Todo ello, fomentado siempre, desde un ambiente de estima profesional mostrada por la cercanía del cuerpo docente de la institución, encargados/as siempre de fomentar nuestros puntos fuertes y conseguir que viésemos los débiles como retos a superar con constancia, esfuerzo y seguridad en nosotros mismos y nuestra labor. He podido disfrutar las clases, los seminarios,… todo ello rodeado de compañeras y compañeros a los que, sin duda, extraño, pues entre todos llegamos a formar nuestra particular familia universitaria. El proyecto integrado, el corazón del plan de estudios de Florida Universitària en mi opinión, nos ayudó a conocernos tanto a nivel intrapersonal como interpersonal, pero sobre todo a entender la escuela y todos los factores que de ella se desprenden de un modo más vivencial y complejo, permitiéndonos desarrollarnos más significativamente como maestras y maestros.”

Per la seua banda, Alberto Leal (Grau en Mestre d’Educació Primària) destaca de l’experiència a Florida:

“[…] entre altres coses, l’esperit cooperatiu que engloba la seua metodologia, per la qual he pogut desenvolupar competències tan importants per al meu futur com el treball en equip, la creativitat i innovació o la comunicativa. D’açò és responsable els nombrosos treballs grupals basats en un sentit pràctic; entre els quals destaca un Projecte Integrat anual, on s’engloba totes les matèries i, sens dubte, el més dur de tots però, al mateix temps, el més enriquidor.”

A la pregunta:  i ara què? Alberto respon:

“Doncs bé, altra cosa que he aprés al llarg d’aquesta etapa és que existeix un gran ventall d’oportunitats de treball. Però, jo sóc una persona que m’agrada aconseguir el meus objectius i, pel que fa al món laboral, el meu és ser mestre i seguir formant-me per millorar i adaptar-me a aquest món canviant. A on? Això mai se sap.”

De fet, tant Débora com Yasmin es troben acabant el Grau en Mestres en Educació Primària, Francisco Javier el de Mestre en Educació Infantil i Alberto està ultimant l’especialitat d’Anglès que es suma a la d’Educació Física que ja té. Tots quatre un exemple de joves compromesos amb la seua formació. Els desitgem molta sort en aquesta nova etapa que han iniciat.

Felicitats de nou!

 

Llocs no comuns

Llocs no comuns és el nom de l’exposició col·lectiva de l’alumnat de didàctica artística d’infantil de la simultaneïtat dels graus en de mestre/a en Educació Infantil i mestre/a en Educación Primària 2016-17.

Partint d’una experiència comuna, la de la visita a diferents exposicions d’art contemporani de la ciutat de València en el mes de novembrede 2016, l’alumnat ha contestat i ampliat els discursos, temàtiques i micronarratives plantejades pels artistes des del seu mateix sistema de comunicació: l’artístic.

Ells i elles s’han endinsat en el singular món de la significació dels objectes i de les imatges, produint objectes visuals a partir d’experiències pròpies.

pastedimage-1

Natalia Barbero, Blanca Bermúdez i Gemma Paniagua conten a The Feeling of the childhood la seua experiència d’observació tranquil·la dels sentiments dels infants en un parc a partir de textos sonors i objectes. Sara Ruiz i Laura Valiente exploren les possibilitats docents dels espais de la ciutat de València, amb ressons de sentiments i colors que recullen en forma de llibre alternatiu per a una suposada “no aula” (Llocs d’Aprenentatge). Joan Garcés proposa a través de belles, crítiques i delicades imatges fotogràfiques una mirada pausada, crítica i de tints nostàlgics als nous espais quotidians transformats en el seu ús per les novetats tecnològiques (horta_desconstruïda). Toñi Martínez, Alex Valentín i Alicia Penella s’endinsen més encara en el seu món interior. En Els meus forats l’autora es repta i s’enforteix davant les experiències fortes d’amor i desamor. Manques necessàries dóna espai agraït als buits i als plens de la vida. Contrastes expressa les diferents emocions d’un relat d’infància.

pastedimage

Els referents artístics: Boltanski en Departure-Arrival (IVAM), María García en Geometria de un Hueco (Pau i Comèdies), Chema López en Blanc nocturn (Rosa Santos) i Oscar Carrasco Arqueologia del present (Luís Adelantado).

La Biblioteca de Florida Universitaria inaugura amb aquesta exposició un espai destinant a acollir els treballs de l’alumnat, conjugant aixina la creació artística a qualsevol de les seues manifestacions. En aquest espai, a més a més de les obres de l’alumnat, trobareu una selecció de llibres, pel.lícules, etc…, que ens remiten a espais interiors i experiors, a aquests llocs no comuns, llegits.

Més informació: Lucía Rueda (lrueda@florida-uni.es)

 

 

 

Matemáticas en Italia (Carta de una alumna Erasmus)

¡Hola! Soy Yasmín Moya, estudiante de la simultaneidad de Educación Infantil  y Primaria. Os escribo desde Campobasso, un pequeño pueblo del Centro de Italia, donde estoy disfrutando de mi úlitmo año de Primaria de la mejor manera posible …¡De Erasmus!

En las últimas semanas, solo hago que recibir buenas noticias de España, especialmente de Florida Universitària. Así que, ¿qué tal si os envío yo ahora una a vosotros?

Una de las asignaturas que aquí estoy haciendo es Didactica della Matematica. El profesor, me invitó a que hiciese una exposición sobre una unidad didáctica del contenido que yo quisiese, y a través de ella les enseñase cómo se trabajan las matemáticas en España. 

Yo escogí los bloques lógicos y les hice una exposición donde, no solo les mostré la estructura que seguimos de: marco teórico, metodología, evaluación… ¡Vamos esa que tanto, tanto, hemos trabajado en Florida! Sino que además quise mostrar todo lo aprendido en estos 4 años: evaluaciones a través de APP, una exposición creativa y visual, una metodologia que respondiese  principalmente a “aprender haciendo” y “aprender jugando”, etc. 

Y para acabar, les mostré varios recursos que yo misma había creado con materiales reciclados, los cuales la mayoría de ellos los había conocido en las asignaturas de Marisa.

El profesor, quedó encantado con la exposición. Tanto que…¡Aquí va la noticia! Me ha pedido que le acompañé a Madrid, al VII CIBEM Congreso Iberoamericano de educación matemática, que se celebrará en junio. 

Su intención es que exponga esta misma unidad didáctica, pero haciendo una comparación entre la metodologia y el currículum de aquí y de allí; de Italia y de España. En definitiva cómo se trabajaría esta misma unidad didáctica en ambos sitios.  

Por ahora, hemos escrito un artículo juntos y lo hemos enviado al comité. En caso de ser seleccionados, tocará volver a hacer las maletas y poner rumbo a la capital.

 Sin duda, estoy segura que sería una gran oportunidad. Una manera de enseñar cómo un mismo contenido se trabaja en dos lugares distintos; con sus semejanzas y sus diferencias. 

 Ahora tendremos que esperar un par de semanas. Deseadme suerte, o como se dice aquí:  In bocca al luppo! 

L’exposició “Història a l´Escola (1931-1960)” a Florida Universitària

Des del passat dimarts 31 de gener i fins al 15 de febrer s’exposa en el hall de l’edifici D de Florida Universitària una mostra de l’exposició Història a l´Escola (1931-1960). Aquesta exposició recull reproduccions de manuals i quaderns escolars corresponents a aquests períodes històrico-educatius, així com fotografies d’aules i escoles d’aquests anys. La mostra expositiva compta a més amb panells dedicats especialment a les narratives i ensenyaments escolars de la Història i de la Geografia en cada context històric, la qual cosa ens permet conèixer quins van ser els valors, les identitats i fonaments ideològics que es van difondre des d’aquestes matèries.

photo_2017-02-03_13-09-47

Igualment, la visita per l’exposició ens aprofitarà per reflexionar sobre la importància de l’educació per a la conformació d’una ciutadania crítica i democràtica, i sobre la importància d’assignatures com la Història o la Geografia, disciplines que poden educar en la construcció d’identitats democràtiques i igualitàries però, que en determinats contextos històrics, poden convertir-se en armes ideològiques d’adoctrinament i de foment d’identitats excloents i discriminatòries.

L’educació i l’escola com a àmbits socials i de socialització són el reflex de contextos històrico-polítics determinats, fet que ha condicionat avanços socials modernitzadors i igualitaris a l’escola, com es pot veure durant la Segona República. Amb el cop d’Estat del 18 de juliol de 1936 i l’esclat de la Guerra Civil, l’educació i amb ella la Geografia i la Història es van convertir en el bàndol republicà en eines de lluita contra el feixisme. La victòria franquista de llargues i tràgiques conseqüències per a la població -exili, depuracions, empresonaments, penes de mort, censura- va suposar un violent retrocés que comportà la tornada a una educació clerical, elitista i discriminatòria. En aquest context, la Història i la Geografia, com a assignatures escolars, van construir el relat d’una Espanya Imperial i ultranacionalista, les fronteres geogràfiques de la qual havien de situar-la al centre del món com una “Unidad de destino en lo universal” o com “Vigia de Occidente.”

Aquesta exposició, on ha col·laborat de Florida Universitària, s’emmarca dintre del Projecte d’Innovació “Teatres de la memòria escolar” que compta amb el suport del Vicerectorat de Polítiques de Formació i Qualitat Educativa de la Universitat de València on participen també companyes i companys de les Facultats de Magisteri, Geografia i Història, Pedagogia i Ciències de l’Educació de la UV.

photo_2017-02-04_20-12-56

Us animem a visitar-la!

Més informació: Elvira Asensi (easensi@florida-uni.es) i Vicenta Verdugo (vverdugo@florida-uni.es)